18 de setembre, 6 del matí. Nervis, inquietud, molta feina per fer sense saber per on començar-la, sensació d'anar contra rellotge. Comencen les inscripcions, la gent es reparteix i recull el material pel seu control. El sistema de cronometratge és comença a instal·lar i, de cop, un munt d'equipament per carregar a la pick-up. Brifing i tots els participants preparats a punt per la sortida. Si alguna cosa caracteritza aquesta cursa és la seva duresa des dels primers quilometres, fet que ocasiona un distanciament immediat dels més forts, i una filera inacabable de participants pujant muntanya amunt. El dia és radiant; l'espectacle, immillorable. Des del cim, l'emissora ens comunica que ja se'n veuen els primers corredors: sembla impossible. Jordi Serra (amb un temps increïble de 27 minuts i 51 segons) és el primer d'arribar al santuari, seguit molt de prop per Joan Freixa i Joan Vidal. Primera transició i petita treva física fins Hi-Era-De-Massa. El paisatge canvia: sota bosc, corriols, zona baga i la Tosca dels Degollats, un caprici de la natura. Avituallament i petit respir. Joan Freixa se situa al capdavant de la cursa i, al darrere, Eduard Solà i en Toni Roura van forts. La Portella ens ofereix de nou vistes de la plana, i aviat la dura pujada pel PR, fins coronar de nou el santuari. S'han intercanviat els primers llocs i ara és Joan Freixa (amb un temps de 50 minuts i 4 segons) el primer a agafar la bicicleta per anar muntanya avall. La baixada per les Fulles és la part més tècnica i a la pista de Forat Micó les velocitats són de vertigen. Torna a ser terreny dels bikers més atrevits, tot i que les forces comencen a fallar.
Arribada amb clàxons: 1 hora 41 minuts per Freixa, seguit per Jordi Serra a poc més d'un minut, i a 7 minuts l'Eduard Sola del CN Vic. En quart lloc i primer local, Ernest Cubí. La primera dama és l'Alexandre Prat amb un temps de 2 hores 20 minuts. A poc a poc van arribant participants, amb cares de cansament, i segons els primers comentaris tothom sembla molt content. La plaça comença a omplir-se d'acompanyants i tafaners. És l'hora de les recompenses: piscolabis, obsequis i premis. Per als organitzadors, eufòria i molta satisfacció.