DES DE LA VALL

El despertador va sonar a les 6:07, puntual, pero no va ser fins les 6:25 que em vaig aixecar de cop del llit, amb presses i esverat perque ja feia tard a l'hora de trobada. Aixo és el que passa quan un porta una setmana i un cap de setmana dormint poc i anat molt cansat. A part dels nervis que passes intentant tenir-ho tot controlat, la nit de dissabte a diumenge em va costar molt adormir-me tot i la son que tenia, i vaig repassar que no faltés de res; no podia faltar l'aigua, ni les coca-coles, ni meló... i, sobretot, no podien faltar les taronges. Em vaig adormir comptant els trossets que podien sortir de cadascuna de les taronges i dividint-les pel número de participants que molt probablement en menjarien. Bé, ja ho veieu, una mica de nervis abans del duatló sí que n'hi ha. Intentar tenir-ho tot a punt requereix molta feina previa abans del dia de la cursa. Un cop tens superada aquesta primera fase dels nervis de tenir-ho tot preparat (o almenys d'intentar-ho), et ve la segona fase, la del diumenge al matí a primera hora. A la plaça s'ajunten els teus nervis amb els de la resta d'organitzadors (malgrat que algun es fa el “xulo” i diu que no en té). Aleshores tot es barreja una mica, les presses per muntar el que queda i que no falti ja cap detall, l'arribada dels col·laboradors... Que seria el duatló sense els col·laboradors? De ben segur que no el podríem fer sense l'ajuda imprescindible que, de manera desinteressada, ens ofereixen els col·laboradors. De fet, mai tindran el reconeixement que es mereixen, pero des de l'organització volem donar mil gracies a tots. Més tard comencen arribar els participants (que sense ells, aleshores ja no parlaríem de la 4a edició, evidentment!). Amb ells, també arriben els primers imprevistos: a un li falta el casc, l'altre s'ha descuidat les sabates... Llavors és quan, cansat, amb molta son i amb els nervis que portes a sobre, fas veure que no passa res i que tot esta sota control. Vols intentar ajudar amb el que es pugui i anar tirant fins que siguin les 9h. Es dóna el tret de sortida i, amb la sortida, es fa el silenci. Els participants comencen la seva particular lluita contrarellotge i tu et quedes a la plaça, en silenci. Bé, dura poc, perque ja podem marxar amb els col·laboradors que vindran cap a la Vall a prendre posicions i començar a muntar el control i l'avituallament. Agafem la carretera cap a Forat Micó i tothom comença a preparar la que ja sera la seva darrera tasca: controls del riu, de la presa i l'avituallament. Tornem a tenir pressa per tenir-ho tot a punt, per quan tregui el cap el primer participant. Un cop tot queda muntat, silenci: el cant dels ocells i el bram d'alguna vaca… A través del walki podem assabentar-nos que els primers participants ja han arribat a Bellmunt i aviat els tindrem a la Vall. No falla, de seguida arriba en Francesc. Els primers que arriben a peu no paren ni per agafar un got d'aigua. Més tard van arribant amb més freqüencia els altres participants, que sí que tenen un segon per veure i menjar alguna cosa, per agafar forces per l'últim esforç que els queda fins a Bellmunt, que ara sí que el camí s'enfila i fort. Es pot dir que n'hi ha algun que fa parada i fonda, i aprofitem per fer algun comentari del duatló. Val a dir que la majoria coincideix a destacar la bellesa del recorregut. Encara no han arribat tots els participants de Vidra que ja comencen a baixar en bici per prendre la recta final del duatló. Des de la Vall , és l'estona que patim més: en la baixada amb bicicleta, el recorregut és força tecnic i les caigudes poden ser nombroses. Per sort, una vegada més, no s'ha fet mal de gravetat, malgrat que han hagut algunes caigudes. És hora de plegar veles i anar cap a l'arribada on, agradablement, trobem força ambient que contrasta amb la sensació de solitud que tens moltes vegades des de la Vall , i encara una bona colla de participants gaudint d'un final de festa que, en definitiva, és el que esperem (malgrat els nervis), que sigui una festa per a tots aquells que, d'una manera o altra, en formen part. Gracies a tots els que ho feu possible!